Cultura
A Son del Pi es pot visitar la seva església romànica de Sant Just i Sant Pastor. A Isil es pot visitar l´església de Sant Joan. I a Esterri d´Aneu hi trobem l´ecomuseu anomenat casa Gassia on es pot veure la gent d´avanç. Això només es un exemple de tot el que es pot visitar en els entorns d´Espot.
A diferència dels museus tradicionals, l´Ecomuseu no es reclou en un edifici, sinó que s’escampa territori enllà per tal d’explicar la vida de les valls que el conformen. Es vertebra, doncs, a partir de centres patrimonials repartits pels pobles d’Àneu. Com poden ser: Casa Gassia, la serradora hidràulica d’Alós d´Isil, el conjunt monumental de Son i el monestir benedictí de Sant Pere del Burgal (S.XII) d´Escaló.
Ecomuseu de les Valls d´Àneu (Esterri d´Àneu)
L´Ecomuseu permet de conèixer millor la realitat natural i cultural del territori aneuenc i les transformacions que s´hi han anat succeint a les darreres dècades. Dóna al públic visitant una completa informació sobre el passat i el present de la zona i alhora propicia la reflexió sobre les possibilitats de futur.
A diferència dels museus tradicionals, l´Ecomuseu no es reclou en un edifici, sinó que s’escampa territori enllà per tal d’explicar la vida de les valls que el conformen. Es vertebra, doncs, a partir de centres patrimonials repartits pels pobles d’Àneu. Com poden ser: Casa Gassia, la serradora hidràulica d’Alós d´Isil, el conjunt monumental de Son i el monestir benedictí de Sant Pere del Burgal (S.XII) d´Escaló.
Ecomuseu dels pastors de la Vall d´Àssua (Llessui).
Una terra de pastors que la podreu acabar o començar a descobrir si visiteu l´Ecomuseu dels Pastors de la Vall d´Àssua, ubicat a les antigues escoles de Llessui.
Aquest museu rendeix homenatge a l'ofici de pastor i explica la seva evolució al llarg dels anys, com era la vida dels pastors i quines eren les seves tasques, i com és en l'actualitat.
Museu de les papallones de Catalunya (Pujalt).
En el museu de les papallones de Catalunya podreu admirar totes les especies d´aquest insecte existents en el nostre país, així com les seves varietats, les seves costums i la relació d´aquest insecte amb l´ecosistema que l´envolta.
A diferència dels museus tradicionals, l´Ecomuseu no es reclou en un edifici, sinó que s’escampa territori enllà per tal d’explicar la vida de les valls que el conformen. Es vertebra, doncs, a partir de centres patrimonials repartits pels pobles d’Àneu. Com poden ser: Casa Gassia, la serradora hidràulica d’Alós d´Isil, el conjunt monumental de Son i el monestir benedictí de Sant Pere del Burgal (S.XII) d´Escaló.
Centre d´interpretació de l´aigua (Tavascan)
Fomenta la divulgació de l´important paper de l´aigua com element clau i vertebrador del territori en diferents vessants: turística (excursions als llacs i rius), mediambiental (coneixement de la biodiversitat de flora i fauna del medi fluvial) i industrial (generació d´electricitat).
A diferència dels museus tradicionals, l´Ecomuseu no es reclou en un edifici, sinó que s’escampa territori enllà per tal d’explicar la vida de les valls que el conformen. Es vertebra, doncs, a partir de centres patrimonials repartits pels pobles d’Àneu. Com poden ser: Casa Gassia, la serradora hidràulica d’Alós d´Isil, el conjunt monumental de Son i el monestir benedictí de Sant Pere del Burgal (S.XII) d´Escaló.
Serradora, Molí Fariner i Central Elèctrica (Àreu).
La Serradora d´Àreu, construïda al segle XIX, representa un testimoni de la indústria de la fusta, que es trobava arreu del Pirineu català. En els seus principis estava emplaçada més avall de la ubicació actual i al costat del riu, però se la va emportar una riuada.
El mateix conjunt arquitectònic també alberga el molí fariner i una centraleta elèctrica.
A diferència dels museus tradicionals, l´Ecomuseu no es reclou en un edifici, sinó que s’escampa territori enllà per tal d’explicar la vida de les valls que el conformen. Es vertebra, doncs, a partir de centres patrimonials repartits pels pobles d’Àneu. Com poden ser: Casa Gassia, la serradora hidràulica d’Alós d´Isil, el conjunt monumental de Son i el monestir benedictí de Sant Pere del Burgal (S.XII) d´Escaló.